LES GRANS CAUSES EN ALLÒ PETIT

“Allò polític no ho és pas tot”, efectivament. Ni allò macroeconòmic, ni les reformes estructurals, ni les Grans Causes, elles soles, ens mostren tot allò que en realitat és genuïnament “gran”: en valor per si mateix, en dignitat, o en un altre àmbit, en una altra longitud d’ona… encara que sigui quelcom “petit” de mida, de nombre, d’aparença, o en eficàcia política.

Hem de redescobrir que les Grans Causes també estan compromeses en tot aquest immens àmbit d'”allò petit”, del nostre dia a dia, d’allò personal-provat, de la intimitat, d’allò familiar, de les amistats, de la casa, la vivenda, l’entreteniment, l’oci… En tot allò hem de ser, indubornablement, militants permanents de les Grans Causes, per tal que siguem complets, sencers, holístics.

En aquesta nova edició, de 2019, per arrodonir i completar el seu missatge, l’Agenda vol dur la nostra atenció a aquest àmbit d’allò petit, d’allò habitualent deixat de banda, allò tradicionalment incivilitzat, allò olímpicament oblidat… com si no existís. Les Grans Causes es juguen també – no “només” – en allò petit.

Amb Begoña Iñarra i Joan Surroca

“Traginant incansablement l’esperança”, ens diu, l’amic i militant, David Fernàndez del bisbe Pere. No podria ser d’una altre manera, d’algú nascut a Balsareny, poble Traginer. Un poble de pas i també d’acollida, que ens acull per tal de celebrar la nostra Trobada anual.

Aquest 2018, coincideixen moltes celebracions: 90 anys de vida del bisbe Pere (o pare Pere, com és conegut al seu poble natal). 50 anys de la seva anada a Brasil, deixant la seva Candàliga, el seu Castell, el seu riu Llobregat i tantes coses que guarda en el seu cor.

També, celebrem els 30 anys de Trobades de la nostra Associació. En aquesta, continuem fiels amb la nostra tasca de donar a conèixer les Causes. I, en comunió amb l’Agenda Llatinoamericana, parlarem de “lGUALTAT DE GÈNERE. QÜESTIÓ DE JUSTÍCIA”. Gran Causa on en Pere també, ha aportat i aporta la seva visió Profètica.

Les amigues del Col·lectiu Dones en l’Església ens recorden que en Pere és el soci número 1 de l’organització. Segur que mèrits ha fet per guanyar-se aquest privilegi.

Amb ell més present que mai, i tots/tes els que hi participarem, esperem gaudir d’una bona jornada. Us hi esperem!

Amb Isabel Fèlix i Joan Soler

Malgrat que la consciència ecològica creix en el món, podem dir que encara no hi ha voluntat política a les societats ni en els seus governs, ni prou moviment a l’opinió pública per al canvi que necessitem.

Es pot dir que, majoritàriament, continuem essent deutors de la vella visió, la que va causar el problema. Mentre continuem veient el món amb aquella vella visió, no deixarem aquesta còmoda i suïcida actitud de depredar la natura per un idolatrat supòsit de “creixement econòmic”.

Ho ha dit també la “Laudato Si”: fa falta una “conversió ecològica”. Una conversió que arribi a ser una veritable “revolució cultural”, matisa el papa Francesc, i proposa com a eix operatiu aquest nou concepte que ha suscitat tan bona acollida, l’”ecologia integral”, ajuntant allò social i allò polític, allò cultural i allò personal, totes les dimensions de la realitat, interrelacionades i articulades.

Des de la nova visió de l’ecologia integral, des dels seus nous supòsits, s’ha de reconvertir tot: la societat, l’economia, el sistema energètic, el sistema de producció, el concepte de desenvolupament, l’educació, els nostres estils de vida, el pensament i fins i tot l’espiritualitat…

Amb Birgit Weiller i Sergi Nuss

85 persones tenen una riquesa equivalent al patrimoni de la meitat pobre de la humanitat. I l’1% més ric de la població, aquest any 2016, superarà

Ha estat tot una revolució, sense armes, des del poder polític, des d’unes estructures posades al servei del mercat.

(…) La història assegura que aquests índexs d’”extrema riquesa”, de desigualtat, d’injustícia, no són sostenibles per molt temps.

(…) A quin percentatge del pastís haurà de reduir-nos la riquesa extrema, per tal que ens desvetllem i decidim acabar amb aquesta situació indigna de la humanitat?

Amb Rodolfo Cascão i Salvador Busquets